21 de desembre, 2007

CATALANS... EN CATALÀ ?

Fa un parell de dies vaig viure una demostració de com en som els catalans de catalans.

Al despatx del costat, una persona, un català de tota la vida ( de Girona ) reb la visita d'un Sr. d'una empresa de software ( de Sabadell ) de tota la vida.

La reunió comença, a primera hora del matí, en castellà, s'ensenyen diversos programes a l'ordinador ( en castellà evidentment ), s'expliquen les bondats de cadascun d'ells i es passa, just abans de dinar, a resoldre alguns dubtes de la resta de personal.

La primera persona, de llengua laboral catalanoparlant i de llengua materna castellana, li fa la pregunta al visitant en català i aquest li respon perfectament en la nostra llengua.
A partir d'aquí la resta de la jornada transcorre en català com si rés i s'acaba a mitja tarda amb un "adeusiau, fins a la propera".

Son normals aquestes situacions ? Per què no ho trobem estrany ?
Malauradament son massa habituals i encara de vegades ens fan gràcia, "Ai mira, tanta estona parlant en castellà i som tots dos catalans".
I així matem l'anècdota.
Però no només l'anècdota, així també matem la nostra llengua, a poc a poc, de gota en gota, com una tortura xinesa, sometent-nos voluntariament, innecessariament.

Divendres tornarem a casa, a Girona, i ens queixarem amb els germans, els pares, els amics de com de malament parlen els "xaves" el català, dels barbarismes que diuen. Votarem un partit nacionalista català o independentista, reclamarem més inversions al territori, protestarem de com ens tracten alguns mitjans espanyols, comprarem l'Avui i "La Bodega" de Noah Gordon en català (1ª edició), buscarem una peli de dibuixos en català per portar-hi els nens ( que no trobarem ) i tornarem a Barcelona.

Dilluns al matí anirem a treballar, a guanyar diners, i al sonar el telèfon direm : "Buenos días digame " i amb una mica de sort trobarem algú que ens contestarà "Bon dia , miri jo trucava per que ...."