18 de gener, 2008

Soc un nen islandès i he après a dir llàstima en català.

Soc islandès de naixement i tinc vuit anys.
El meu pare treballa al sector dels congelats i després d'una "joint-venture" amb "la Sirena" l'han enviat a Tarragona per muntar una planta de lluços congelats.

Hem vingut tota la família per que sembla que n'hi ha per anys per moure'ns amb el TGV.

Ara haig d'anar a "cole". Allà a Islàndia hi anem al matí i a la tarda hem d'estar a casa per que fa molt fred i és fosc la major part de l'any.
Aquí no, hi ha molt sol i la gent és molt simpàtica.

Llàstima que m'han posat a una classe on només hi han nens d'altres països, tres del Marroc, dos de Colòmbia, un de Rwanda i un del Pakistan.

Sembla que ens han d'ensenyar el català per poder seguir les classes, que guai. Llàstima que tampoc entenc a la professora, i això que també es estrangera.
Amb els companys estrangers ens ho passem molt be, per que amb els signes ja ens entenem. Amb els companys de la classe normal, els del país encara ens ho passem millor.
Mirant el "Gran Hermano, Aída, Cuentamei Los Serrano" he après moltes paraules. Ah ! I el Buenafuente i el futbol de la Sexta també m'agraden.
També he descobert que hi ha un canal on fan un programa que es diu "Polònia" que fa riure molt. Llàstima que no els acabo d'entendre per que semblen divertits.

Potser si em posessin a una classe d'immersió lingüística per islandesos aprendria el català i riuria amb "Polònia":
Llàstima que soc l'únic islandés i no se si per mi sol la posaran.

Með alúðarkveðjum


Lo xiuxiejador del vallés