21 de juliol, 2008

Bruce en català

Ahir vaig estar al concert del Bruce Springsteen i la E-Street Band al Camp Nou.
No en soc massa "fan" d'en bruce però haig de reconèixer que va ser una passada de canya, des de els Rollings o U2, com a mínim.

Com sempre en els concerts de Barcelona va parlar-nos en català per di-nos que " Living in the future" es una cançó que va dir literalment "Parla del futur, però és el present", hem viscut un recés en les llibertats civils i hem de lluitar".

En Bruce, que sap que Barcelona li és una ciutat amiga no te cap recança en donar-nos el seu missatge en la nostra llengua per que sap que és la millor forma d'arribar.
Per que doncs a vegades és tant difícil .....

En fi, només un darrer consell per en Bruce... canvia el tècnic de so el que tens ara s'ha quedat sord o és republicà.

18 de juliol, 2008

El Futur del Català

Hola a tots

Seguint amb el tema, que no és debat, us diré que això que comenta en Roberto és exactament el que vull dir jo.
No és culpa dels nouvinguts que no es parli català ( i molt menys que malgrat l'esfoç no el parlin be - obrim nou debat ? - ) és única i exclusivament culpa nostre, dels catalano parlants que ens vem empassar que ja no calia vigilar la nostra llengua.

Si nosaltres catalano parlants de naixement ( per dir-ho d'aguna forma ) no exigim que ens parlin en català a casa nostra qui ho farà ?

Personalment tancaria aquest tema.
Fins que per una altre banda hi tornem a arribar.

Salut
Xavi


En/na roberto martinez ha escrit:
>
> Hola bon vespre a tots.
>
> Crec que ha arribat el moment que com a President de VP, si heu llegit bé , a la nostra junta com a la del barça s'han fet dimisions i fins a la pròpera assemblea sòc President de VP.
>
> Tot i que al millor las meves paraules son una mica dures però enten que us farè reflexionar.
>
> Sobre si els nouvinguts estem defensant la llengua o si depèn de nosaltres el futur de la mateixa és un debat que no cal fer-ho, ja que els nouvinguts faran el que calgui per tal de aconseguir feina i sentir-se integrats, si els catalans no li donen sentit ni un ùs social al català estem morts.
>
> Sobre si els immigrants fan servir el castellà com a primera llengua us he de dir que això es culpa nostre , ja que nosaltres quan veiem un negret com pot ser el meu company Abskedoulai de seguida el parlen molt a poc a poc i en castellà per un sentiment d'educació que no es tal, sino de submissió, la defensa del català comença aqui mateix.Quantes vegades us ha passat als que esteu per Barcelona i rodalies que heu anat a demanar un café amb llet i la cambrera us ha contestat en castellà i heu canviat?
>
> Us heu parat a pensar la tasca tan important que tenim els que ens considerem catalanoparlants, ( a mi encara em queda molt per considerar-me com tal ), de ser les persones que mantenim viva la llengua i la seva riquesa. El millor que té una llengua ès la diversitat i la diferencia de acccents, perquè jo no tindré mai l'accent de la Berta o l'accent de l'Alfons, però si quan vegeu una persona que està fent les seves primeres paraules en castellà i canviem estem acabats. Penseu en els vostres fills i les seves primeres paraules, oi que estaven mal dites? oi que vosaltres mateixos li parlaveu com una persona normal i feiau de mestres?
>
> Us posarè un altre exemple, Roberto Martinez Rodriguez nascut a Madrid..... aquest és el començament del meu currículum , doncs quan l'entrevistador de l'empresa llegeix això em canvia l'idioma i comença amb l'espanyol i jo el dic:
>
> Escolti no cal, parlo crec que correctament el català tenim en compte que ja porto 7 anys aqui i que això és l'idioma del país.
>
> Ja no fem més entrevista, l'home valora tant el meu esforç que em dona sense problemes la feina, a part de felicitar-me.
>
> No calen felicitacions, no em trobo orgullós de portar 7 anys i tenir el nivell que tinc, perquè a qualsevol país dels nostres voltants després de 7 anys hauria de ser bilingüe i no tenir que fer-ne us de tant en tant del diccionari per consultar paraules.
>
> Un altre exemple, a la junta de VP tenim 2 madrilenys, jo mateix nascut a Chamberí i un altre company que es diu Jesus nascut al mateix barri al mateix any i que viu a Valencia des de fa 15 anys ( la platja dels madrilenys ), doncs aquest home és llicenciat en filologia catalana per la universitat de Valencia, professor d'institut i defensor de la cultura catalana. Mai hem parlat nosaltres 2 en castellà i és la cosa més normal del mon. Seguint amb l'exemple valenciá, la nostra junta esta formada per 4 persones del principat i 4 valencians i mai hem tingut cap problema amb les nostres converses, de fet és molt divertit sentir-nos quan parlem.
>
> Sabeu quantes vegades he sentit dels fins ara amics meus cridar-me traidor? i que m'estava oblidant de les meves arrels? o això de que "si Pau entendera lo que le hablemos? "
>
> Podria posar-vos molts més exemples i pasar-me hores parlant de això, de fet l'ultima conferència que vaig fer a Sant Andreu vaig parlar una hora i quart, si voleu podem fer una presentació de VP a Terrassa a la seu d'Ómnium i us explico la resta de la història.
>
> Salutacions.
>
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

> Asunto: RE: article sobre l'acte d'OC a BCN
>
> Pere,
>
> Estic totalment d’acord amb el que dius i escrius, tan bé. Crec que el teu al·legat és digne de ser publicat en algun lloc, potser al nostre butlletí, però també penso que tens massa raó sobre la situació de Catalunya i dels catalans. L’amenaça de la nova immigració fa augmentar el perill sobre al desaparició de la nostra llengua, són molts els immigrants que fan servir l’espanyol com a primera llengua i, molts d’ells el tenen integrat com a llengua pròpia. No hem fet res o quasi res, fetes honroses excepcions (VEU PRÒPIA) per integrar-los i ells tampoc no n’han fet cap esforç per integrar-se a Catalunya, que no deixa de ser per a ells una terra dominada i conquerida sota la sola d’Espanya.


> És trist allò que narra i que ha vist la Berta a les Balears, però això també ens passa a Andorra i, més a prop, a Barcelona mateix. Ja haureu sentit l’últim reportatge de Tele Madrid, en Catalunya una “panadería” se llama “forn de pa” i això no ho poden permetre aquesta colla d’ignorants espanyols que es pensen que són com els britànics i els americans, que a tot arreu on van els parlaran la llengua de l’Imperi. Jo ja fa temps que ho veia a petar i veig que, desgraciadament, no m’equivocava.
>
> Ja fa algun temps que vaig escriure quatre lletres sobre el tema (l’abril del 2002) i que varem publicar al butlletí, us adjunto l’article que escrivia llavors, està totalment vigent i coincideix amb això que diu el Pere.

>
> Bon estiu i visca Catalunya,
>
> Joaquim Morera i Amat
>
> Òmnium Cultural Terrassa. Tresorer

04 de juliol, 2008

Balances fiscals... potser no !

BALANCES FISCALS ... POTSER NO !!

Aquests darrers mesos he estat viatjant per l’Aragó, La Rioja, Navarra i Euskadi i m'ha sorprès la quantitat de projectes en marxa de cara a produir energia.

A l'Aragó des de fa molts anys tenen en l’energia eòlica un clar avantatge respecte a la resta de l'Estat, però el que ara s’està promovent és també l’energia solar.
Hi ha diversos projectes però el que més m'ha meravellat és un gran parc solar que es farà a la zona nord del desert del Monegres. Això els hi reportarà molta energia que no només podran utilitzar com a recursos propis, sinó que en un futur proper la podran vendre.

A Saragossa també, independentment de la Expo, s'ha construït i està creixent a marxes forçades el polígon industrial PlaZa, sortint de la capital direcció Madrid, abans de l’Almúnia de Doña Godina.
Aquest projecte industrial on hi ha instal·lades grans multinacionals amb parcel·les de 9000 m2 es perfila com un dels més importants d'Europa Sud afegint una gran infrastructura de serveis logístics per tot l'Estat.

A La Rioja tres quarts del mateix, després de passar quatre o cinc anys invertint amb subvencions en energia eòlica, des d'aquest any 2008 la prioritat és l'energia solar comptant amb grans projectes per construir parcs suficients per abastir els prop de 300.000 habitants de la regió.

Al País Basc i a Navarra no cal explicar que fa moltíssims anys que van descobrir que això de l'energia solar o eòlica havia de ser el futur.
Al País Valencià encara està en fase inicial, però també hi ha projectes.

Mentrestant, a Catalunya ens ho hem mirat, ens hem queixat pel mal servei rebut, hem protestat per la pèrdua relativa de pes en l'Estat espanyol i hem endegat un nou Estatut (encara pendent) per mirar d'esgarrapar quatre duros de més.

La pregunta és: i en aquest temps què hem aconseguit ? Energia eòlica ? NOO per favor, destruiríem el paisatge !! Energia solar ? NOO és pitjor el consum necessari per fabricar cada placa que el rendiment que en trauríem !! Un parc logístic i estratègic per distribuir al litoral Mediterrani i a l'interior ? NOO a Vilafranca (només per citar el darrer cas ) ja hi ha prou polígons !!!!!!
I així una llista de coses darrera d'altres que ens paralitzen esperant que caigui el manà de la menjadora.
Potser, amb sort, acabarem comprant l’energia, l’aigua i el transport a l’Aragó si no a Madrid.

I tot això ve a tomb de les balances fiscals per que si no anem en compte potser valdrà més que no surtin, que ningú les sàpiga per que al pas que anem quan surtin Catalunya serà una comunitat damnificada en lloc de ser un motor de l'Estat i només ens faltaria això pagar durant una burrada d'anys i que quan es fan públiques haver de fer la boca petita i parar la mà. Una almoina si us plau.

01 de juliol, 2008

Resum de la vetllada Premis Nit del Misteri 2008

El dimecres passat dia 25 de Juny del 2008 es va celebrar a l’Auditori Municipal de Terrassa el lliurament del premis de LA NIT DEL MISTERI 2008

A la vetllada, la presentadora i periodista Mariona Tomás va resumir la història del premis de la nit començant pel 1986 quan es va encetar el Premi de narracions curtes Ferran Canyameres, saltant al 1990, any que es divideix en dos, el de IV PREMI DE NARRACIONS CURTES PER AUTORS INÈDITS i el IER PREMI DE NOVEL·LA FERRAN CANYAMERES.

Any rere any, s’han anat incorporant altres premis de diferents estils narratius fins arribar al moment actual que tenim :
7e PREMI MONTSERRAT OLLER, nivell 5e de Primària
7e PREMI MONTSERRAT OLLER, nivell 6e de Primària
14e PREMI MARIA ROVIRA de 14 a 16 anys
14e PREMI MARIA ROVIRA de 17 a 19 anys
4rt PREMI DE POESIA ENRIC GALL per autors de més de 60 anys.
20e PREMI FERRAN CANYAMERES de Narracions curtes
17e PREMI FERRAN CANYAMERES de Novel·la

El president d’Òmnium Cultural de Terrassa, el Sr. Aleix Pons Coll, va acostar-nos a la personalitat d’en Ferran Canyameres; escriptor i poeta terrassenc molt vinculat al món de la literatura juvenil i de gènere policíac, fet pel que es considerà que el millor homenatge que se li podia fer era donar el seu nom a un premi literari convocat a Terrassa.

L’Aleix Pons també ens recordà que aquest mateix dia 25 al Teatre Nacional de Catalunya hi havia convocat per Òmnium Cultural l’Acte “Junts per Catalunya” on qüestionem la legitimitat del Tribunal Constitucional Espanyol per retallar l'Estatut i que va ser un èxit. Malauradament, la nostra “Nit del Misteri” estava ja organitzada de molts mesos abans i no es va poder compatiblitzar amb l’acte de Barcelona.
Vàrem comptar amb l’assistència i del nostres patrocinadors i del Regidor de Cultura del Ajuntament de Terrassa, Sr. Amadeu Aguado,
Diari de Terrassa – Sr. Jordi Manzanares;
Pagès Editors, S.L. – Sr. Lluís Pagès ;
L&C – Sr. Alfons Conesa ;
Associació Maria Rovira - Sra. Montserrat Anglada ;
INFORMÀTICA INDUSTRIAL IN2 – Sr. Albert Solaz ;
CAIXA TERRASSA - Sr. Rafael Claret ;
EL CAU PLE DE LLETRES – Sra. Teresa Soler ;

Passant directament a l’acte de proclamació i lliurament del premis, la Sra. Assumpta Nicolau, secretaria del jurat va llegir el veredicte del 7e PREMI MONTSERRAT OLLER de 5e de primària que va guanyar Roger Torné i Prat de l’Escola Tecnos de Terrassa per la obra “En cotó fluix”.
La Senyora Carme Puig, vocal del jurat ens va fer una petita ressenya de l’obra premiada i l’autor en va explicar que la inspiració li va venir veient els nùvols que es dibuixaven al cel.

Seguidament, la mateixa Assumpta Nicolau actuant tam,bé com a secretaria del jurat va llegir el veredicte del 7e PREMI MONTSERRAT OLLER de 5e de primària que va guanyar la Marta Miranda Elias també de l’Escola Tecnos de Terrassa per l’obra “Made in Italy”. La Senyora Carme Puig, vocal del jurat ens va fer una petita ressenya de l’obra premiada.

Saltant dels més joves als més grans es va lliurar el 4rt PREMI DE POESIA ENRIC GALL per autors de més de 60 anys. La secretària del jurat, Maria Teresa Gascón va llegir el guanyador, el Sr. Salvador Obiols i Gómez de Viladecans per l’obra “La base i el cim” . El Sr. Francesc Palet, vocal del jurat en va fer una breu ressenya i el propi autor va agrair la confiança rebuda ja que, segons va explicar, ha sigut després de la jubilació que s’ha pogut dedicar plenament al que li agrada i aquest premi és un al·licient per continuar.

El veredicte del 14e PREMI MARIA ROVIRA de 14 a 16 anys va ser llegit per la secretaria del jurat Sra. Berta Llop i el Sr. Josep Górriz, vocal del jurat va fer una petita ressenya de l’obra guardonada “ I encara es pregunten com” de l’ Ainoa Vilalta de l’Escola El Cim de Terrassa.

Novament la Berta Llop com a secretària del jurat i el Sr. Josep Górriz com a vocal, van llegir el guanyador del 14e PREMI MARIA ROVIRA de 17 a 19 anys; que va ser precisament la Maria Rovira de l’Escola Sunion de Barcelona per l’obra “Tot allò que havia somiat” . L’autora no va assistir a l’acte i el jurat en fa fer una valoració com “una novel·la molt madura que ens ha impressionat al tractar amb molta tendresa l’avortament d’una dona.”

Després d’aquestes emocions i com no podia ser d’una altre forma en la Nit del Misteri, el Ramón Figueras Trio ( Ramón Figueras, Trompeta ; Joan Humet, Contrabaix i Sergi Torrejón, Bateria ) ens va interpretar quatre temes de jazz al millor estil de la novel·la negra. Només faltava en Philip Marlow a la barra del bar.
Nostalgia a Times Square” de Charles mingus
“A Child is Born” de Thadeus Jones
“Black Orpheus” de Luiz bonfa
“How high the moon” de Morgan Lewis

Acostant-nos de mica en mica al moment important de la nit, la secretaria del jurat Sra. Isabel Caba va llegir el veredicte del 20e Premi Ferran Canyameres de Narracions curtes per seguidament el Sr. Jaume Canyameres, president del jurat fer-nos una ressenya de l’obra guanyadora que es titula “SMS per a un mort” d’en Xavier Moya i Sánchez.

L’acte culminant de la vetllada es va iniciar amb la lectura per part del Quadre de veus de radio teatre de radio terrassa/Cadena Ser d’uns fragments de la novella guanyadora l’any passat del Premi Ferran Canyameres de novel·la “Els jardiners de l’Alfàbia” de Guillem Roselló i Bujosa de Palma de Mallorca.
La direcció va estar a càrrec del Sr. Joan Garrigí i l’adaptació radiofónica del Sr. Miquel Massaguer.

I finalment, per tancar la nit, el Sr. Joaquim Morera com a secretari del jurat va llegir el veredicte que atorgava el 17e Premi Ferran Canyameres de Novel·la a Josep Torrent Alabau d’Olot per “La Mirona mata els dimarts” . Una obra que, segons la ressenya enviada pel Sr. Ramon Badia que ens va llegir el Sr. Morera, es podria catalogar de novel·la negra rural al desenvolupar-se entre la Cerdanya i Andorra i on es barregen passions familiars, especulació immobiliària

Durant l’acte es van sortejar diversos lots de llibres cedits per Pagés Editors, S.L. entre els assistents i a la cloenda es va oferir cava a tothom.