06 de setembre, 2017

"La veu la té el poble", article de Muriel Casals Publicat a l'edició impresa d'El Periódico de Catalunya el dilluns 28 de gener de 2013 A Catalunya la democràcia ha anat sempre lligada a l’autogovern. Per això en el moment de la transició després del franquisme, la figura de Josep Tarradellas va ser acceptada d’una manera indiscutible per totes les forces polítiques i els ciutadans. Ell era el president de la Generalitat a l’exili i el seu retorn feia evident als ulls dels catalans, als de la nova democràcia espanyola i als del món, que amb ell recuperàvem la nostra màxima institució política. Lligàvem, doncs, el futur democràtic amb el passat legítim. Pocs anys abans, encara en etapa predemocràtica, la iniciativa de pares i mares, conjuntament amb la d’equips de mestres, va permetre endegar la immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet. Aquelles famílies, en molts casos provinents de la resta de la península, volien la igualtat d’oportunitats per a tots els joves fos quin fos el seu origen. Els pares, les mares i els mestres volien bastir un sistema educatiu en què la llengua no separés els nens sinó que els cohesionés. Des d’aleshores hem fet passes importants, hem consolidat aquest sistema d’ensenyament, hem madurat com a societat i, sobre tot, ens hem alliberat de moltes pors. Hem aprés moltes coses sobre el nostre país i sobre la nostra relació amb Espanya; hem viscut el període més llarg de la història moderna amb un govern autònom català dins d’una Espanya democràtica. Una democràcia amb molts aspectes positius i, malauradament, una Espanya plena de límits que ens han portat a patir una manca de respecte permanent a la nostra voluntat de viure plenament com a catalans. El 10 de juliol del 2010 centenars de milers de catalans ens vam manifestar sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Val la pena recordar que al davant d’aquella manifestació hi van ser els sindicats, les patronals, els moviments cívics i també els màxims representants de la política catalana del moment, inclòs el President de la Generalitat, José Montilla. Des d’aquell dia han passat coses importants que mostren la maduració dels ciutadans, de la societat civil i, el que és més important, han crescut els espais de coincidència entre elegits i electors, entre representants i representats. Els polítics han fet seves les demandes del poble i és per això que s’ha presentat una declaració solemne al Parlament per comprometre’ns públicament a assumir la responsabilitat que el futur de Catalunya el decidirem els seus ciutadans. Aquesta setmana el Parlament ha fet un pas molt important aprovant la “Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya” per una majoria molt ample. Un camí que hem d’interpretar com una expressió ferma de radicalitat democràtica que estem convençuts que comportarà la regeneració necessària de la nostra vida política i un model d’organització social millor. Volem decidir de quina manera organitzarem la nostra relació amb els amics i companys espanyols, amb els pobles del nostre entorn, i amb les institucions europees i internacionals; en definitiva, volem ser nosaltres, els ciutadans de Catalunya, els qui decidim com ens presentem al món. Una voluntat que té la seva arrel en el convenciment que hem de ser protagonistes de la nostra vida, tal com ho van fer aquells pares i mestres a Santa Coloma de Gramenet als anys 70 i tal com ho exigeix la voluntat d’un futur compartit. És per això que reclamem les màximes atribucions per al Govern de la Generalitat perquè creiem que és la condició necessària per construir un país més just, més equitatiu i més cohesionat. Volem construir una societat millor on els nivells de benestar corresponguin realment a l’esforç productiu dels seus habitants. S’ha obert la porta a un procés d’exercici democràtic que està carregat d’il•lusió i també de dificultats. Des d’Òmnium Cultural, som conscients que com més siguem encomanats de la il•lusió més fàcil serà vèncer les dificultats que ens puguem trobar. Hem decidit avançar per un camí que ha donat bons resultats i, volem els instruments per millorar-lo. Som davant de canvis significatius en la nostra vida política i social i volem usar al màxim els mecanismes de la democràcia. Només així podrem afrontar amb condicions les dificultats que planteja la dura situació econòmica i dissenyar un model de societat nou, inclusiu i il•lusionador. La veu la té el poble. Aquesta premissa profundament democràtica engrescarà cada dia a més persones que voldran participar a l’aventura apassionant de la construcció d’un país. Perquè com deia l’escriptor Paco Candel a Els Altres Catalans (1964) “l’home acaba estimant la terra on viu, sobretot, -fixem-nos-hi bé perquè això és molt important-, si aquesta terra no li és hostil; i és aquesta generositat la que, al capdavall, el venç i se’l fa seu”.